ELS ORÍGENSNom procedent del castellà salsa (sabor, ritme) La salsa és un conjunt de gèneres, no és un ball determinat.
Procedeix del Carib i especialment de Cuba des d’on influí República Dominicana, Puerto Rico, i altres. La denominació s’ha usat sobretot a partir de finals dels anys 60, a Nova York, per definir la música d’origen afro-llatí. Arriba a Catalunya als anys 50-60 pel repertori de grans orquestres com la de Xavier Cugat, Sonora Matancera amb Celia Cruz... A partir dels anys 80 es produeix una segona embranzida (Orquestra Plateria i altres).
La
rumba és un gènere folklòric afro-cubà que té l’origen entre la població negra humil de les ciutats i dels ingenis sucrers. S’interpreta amb tambors, claus, i, a vegades, amb culleres. És una música profana que no conté elements rituals.
El
son és una de les formes més representatives de la música cubana Té elements de música africana (bantú), de música espanyola i influència de la rumba. Els seus orígens estan, aproximadament, a principis del segle XIX en ciutats orientals: Manzanillo, Santiago de Cuba, Baracoa, etc.
La
guaracha és pròpia de Cuba, i per extensió de Puerto Rico, i és una barreja de música espanyola i africana. A principis del segle XIX era de compàs ternari però més endavant s’assimila al compàs binari i passa als salons de ball. És d’aire viu, generalment més ràpid que el son.
Merengue:Ball en constant moviment de gir en el que les figures es poden fer ràpides o lentes, sense un temps predeterminat, creant-se un joc sensual tot ballant.
Pot suggerir: senzillesa, alegria, ritme, sensualitat, calor, rapidesa, “la parella”
Ball procedent de Santo Domingo (República Dominicana) on és conegut a partir de 1854. A Llatinoamèrica es coneix cap a 1918 i arriba a Catalunya a partir de 1950. És una barreja de ritmes espanyols i africans, amb alguna influència francesa.
Té l’origen als pericos ripiaos, manera de fer música amb ritme trepidant. A meitat del segle XIX tenia molta popularitat a la República Dominicana. Als segle XX, la burgesia dominicana el posà de moda als salons de ball i l’adoptà com ball nacional.
El ball és senzill de passos; es mou alternativament ara un peu, ara l’altre, canviant el pes del cos d’un peu a l’altre. S’estableix una relació sensual amb la parella. Als anys 90, Juan Luís Guerra és un dels més coneguts intèrprets de merengue de l’estat espanyol (La Bilirrubina, Visa para un sueño, etc.)
Començant a ballar salsa: Senzillet:
