SCD Música 1r d'ESO: LA FLAUTA

1. BREU HISTÒRIA

La flauta dolça és un instrument molt antic. Sembla ser, segons explica Curt Sachs en el seu llibre Historia Universal de los instrumentos musicales 1, que ja existia a la prehistòria i que l’home primitiu la utilitzava juntament amb els corns, cargols de mar, amb els instruments de percus-sió (que eren molts) i amb l’arc de caça, suposat predecessor dels instruments de corda. Generalment eren fetes, les flautes, amb un os foradat o amb fang. Hom ha trobat restes de flautes prehistòriques, neolítiques i de l’Època Antiga dintre de tom- bes; gràcies, segurament, al fet que l’home antic atribuïa a aquest instrument poders màgics de resurrecció, de vida i de fertilitat. Fent un gran salt històric i situant-nos ara ja a l’Edat Mitjana, aquest instrument prengué importància sobretot a l’Europa feudal. Eren fetes de fusta, amb el tub cilíndric i d’una sola peça (l’embocadura no es podia separar del tub), normalment amb set forats al davant i un al darrera. Era un dels instruments habituals dels joglars i ministrils, juntament amb laüts, psalteris, rebecs, li- res, violes i altres de percussió diversa (panderos, panderetes, cascavells, etc.). Era el moment de l’art romànic, del desenvolupament de les llengües romàniques cultivades pels trobadors –nobles poetes de la llengua d’oc–; aleshores la música instrumental era pràctica-ment inexistent. D’una manera habitual, els instruments servien per acompanyar les composicions vocals (ja fossin de tipus lírico-profà o religiós). Aquesta situació es perllongà durant el gòtic i no començà a ser modificada fins a l’aparició de l’Ars Nova amb Guillaume de Machault i altres músics flamencs. Arribats al «Quattrocento» italià i paral·lelament al desenvolupament de l’humanisme i el me- cenatge dels nobles prínceps renaixentistes (els Medici a Florència, els Sforza a Milà i altres), la música instrumental prengué, com tot l’art en general, una nova dimensió. De mica en mica, els instruments deixaren d’acompanyar les veus per a interpretar música de dansa als palaus dels monarques autoritaris, de la noblesa i de la gran burgesia novella esta- blerta als centres urbans. Aquest fou un fort estímul per a la construcció d’instruments. Normalment, cada instrument pertanyia a una família de, com a mínim, quatre instruments; fet que responia a l’exigència de les diferents tessitures de les veus de les composicions polifòni- ques. En la família de la flauta dolça, podem constatar l’existència dels següents membres: la flau- ta soprano (treble), d’uns 30 cm de longitud i amb el do4 per nota més greu; la flauta contralt (alt), d’uns 42 cm de longitud i amb el fa3 per nota més greu; la flauta tenor, d’uns 60 cm de longitud i el do3 per nota més greu; i la flauta baixa (bass), d’uns 150 cm de longitud i el fa2 per nota més greu. A vegades, també era usada la flauta contrabaixa (double bass) d’uns 200 cm de longitud i el do2 per nota més greu.

2. PARTS DE LA FLAUTA

3. LES NOTES A LA FLAUTA

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/concurso1999/1premio/index.htm
http://www.scribd.com/doc/13405751/Digitacion-en-Flauta-Dulce

4. ALGUNS LINKS

http://www.xtec.es/~dmarchan/flauta/
http://www.terra.es/personal/joanvips/home.htm

SCD Música 1r d'ESO

diumenge, 3 d’octubre del 2010

LA FLAUTA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada